lunes, 2 de noviembre de 2015

EL CALDERU RIBERANO (cepedanu)

Ya facía bien de tiempo que nun vos publicaba nada, pero hoy alcontrei un llibrín de cuentos en lleonés ("Cuentos en dialecto leonés" de C. A. Bardón, 3ª edición de 1955, original de 1907) y nun podía dejavos sin un cachín d'él.

N'este poema enséñanos cumo facían "el calderu riberanu", lo que ora evolucionou y llamamos "sopa de trucha".

Vos daréis cuenta que nun yía el lleonés de la maragatería alta que intento ponevos no mieu blog, pero entre lleoneses entendémonos ;)


EL CALDERU RIBERANO
De siguro nu sabrés que ye un calderu
matrimoniu de lus barbus cun las sopas,
más picantes que'l dimoñu y más sabrosas
que la miel que vién d' Alcarria 'n un puchenu

Amaáñase 'ste pratu riberanu
a l'uriella del rieu si vién a manu,
d' aquesta manera; stad' al cuentu,
que si l'adeprendés quédume contentu:

Se faz una fuguera 'lli prumeru,
y del agua q' allí pasa llimpia y crara
la punédes a fervere nel calderu,
y tapádes que nu i caiga la cernada.

Pouco a pouco van saliendu de las redes,
rellucientes que ye cousa q' hay que vere;
yes sacádes el bandrullo 'nun mumentu,
lus llavás un puquitín s'asi queredes,

- 1 0 5 -

y ya sina sin más cras de miramientu,
lus punedes q'escumiencen a cucere.

Nu deijedes d' ichais al mesmu tiempu,
un poucu de cebolla, puquitina,
cun hoja de laurel, aju y pimientu,
q' aquestu cuílu'l barbu nun mumentu,
con un poucu de sal a rematina.

¿Que cumu se cunoz que 'stán cucidus?
nu ye cousa que tenga mucha cencia;
cuandu tengan lus ojus bién salidus,
ya 'stán nel justu punto, que 'n cuncencia,
n' hay outra fiel razón más que decivus.

Güelv' a decivus, que si hay outra razón,
y que 'stá ya la cousa nel sou puntu,
pa meteyes dende lluego la sazón,
que y' un poucu aceite, perejil y untu,
cun pimientu picante; nel murteru
regulvéslu y facés que cueza juntu,
cun lus barbus q' asperan nel calderu.

Migades unas sopas 'nun cacharru,
lu mesmu da prigüela que de barru,
y dispués que fierv' un poucu la sazón,
ye dades al calderu 'n columbrón.

Ya tenés a lus barbus ¡cuitadicus!
encima de las sopas asperandu,
a turráis outru poucu lus fucicus,

-106 —
Mintres q' un padre nuestru ys vais rezandu.

Al deciyes ¡amén!, fuera cun ellus
que las sopas ya 'stán bién empapadas,
y hora ya nu tenés más que cumelus,
si las bóucas están apreparadas.

¿Queredes tenedore? vade al cierru
q' al rieu nu si llevan lus de fierru,
facéye punta un palu verde u secu,
y tenés tenedore ya cumpretu.

¿La cuchare pa las sopas? ¡que bubada!
de curteza de fugaza nu ye mala,
y tenédes la ventaja 'n acabandu,
que cumédes la cuchare cun el mangu.